
✨ “La nit màgica”
L’Aina va tornar al poble com cada juny, amb la motxilla plena de roba de més i ganes de tornar a ser qui era abans de tot.
Abans de deixar aquells carrers per fer-se una vida.
Els carrers de sempre.
La calor enganxosa.
I ell.
El de sempre.
Estava al costat de la barra del Casinet,
i va somriure en veure-la.
—Pensava que aquest any no vindries —li va dir, quan ella va arribar al seu costat.
—Pensava que tu sí.
Aquella nit, entre coca ja tallada, petards i música hortera de l’orquestra Dancing Queen, es van trobar a la sorra, descalços.
Amb la marinada suau i el foc als ulls.
No van dir res que no s’hagués dit ja amb les mirades.
Moltes mirades durant tants anys.
Només es van besar.
Amb la intensitat de qui ho ha esperat des dels catorze.
I, per un cop,
la nit de Sant Joan no va ser com totes.
Va ser millor.
✨ “La noche mágica”
Aina volvió al pueblo como cada junio, con la mochila llena de ropa de más
y ganas de volver a ser quien era antes de todo.
Antes de dejar aquellas calles para hacerse una vida.
Las calles de siempre.
El calor pegajoso.
Y él.
El de siempre.
Estaba junto a la barra del Casinet, y sonrió al verla.
—Pensé que este año no vendrías —le dijo, cuando ella llegó a su lado.
—Pensé que tú sí.
Aquella noche, entre coca ya cortada, petardos y música hortera de la orquesta Dancing Queen,
se encontraron en la orilla, descalzos.
Con la brisa suave y el fuego en los ojos.
No dijeron nada que no se hubieran dicho ya con las miradas.
Muchas miradas durante tantos años.
Solo se besaron.
Con la intensidad de quien lo ha esperado desde los catorce.
Y, por una vez, la noche de San Juan no fue como todas.
Fue mejor.
©2025. Cristina Gram – Todos los derechos reservados.

Deja una respuesta